Kiku Mistu i la La Fabulosa Companyia de la Llum, per Joan Moliner

La Fabulosa Compañía de la Luz

Només entrar, els meus ulls van ser gentilment embenats amb una tela fosca i suau que tènuement va remodelar per complet l’entorn. Encara que tot va enfosquir, era capaç de veure els feixos de llum que fugien esperitats en totes direccions de l’espai. No hi ha cadires? Vaig remugar. En mig d’una plaça hexagonal de límits suaus i orgànics de teles blanques ens esperaven uns coixins molsuts. Quan feia que no seia al terra?… Vaig tornar a remugar. Probablement massa temps, tal com varen confirmar els catacrecs dels meus genolls.

L’ambient és de penombra, cosa que permet parar atenció en altres detalls abans desapercebuts, com les olors i els sorolls de la nit. Els sentits es desperten: un senyor espera pacient rodejat d’instruments exòtics. De sobte, la veu de Kiku Mistu s’apodera de l’ambient. La música acompanya les seves paraules i les ombres xinesques graven a foc a les meves retines cada imatge del conte. Renoi! M’estan explicant un conte, tinc 32 anys i m’agrada! Deixo de remugar, per fi, i penso que ara no sóc tant lluny del nen que vaig ser anys enrere. Tampoc tan lluny dels nens i nenes que van sentir aquestes històries, o de semblants, milers d’anys abans.

El viatge de La Fabulosa Companyia de la Llum és, a la fi, un viatge cap a nosaltres mateixos, per retrobar el que algun dia l’educació, el treball i la hipoteca ens van fer oblidar.

Mitjançant un exquisit recull de contes de filosofia sufí i zen, descobrim un món de situacions inversemblants, d’animals savis i conclusions que com un “haikú” terriblement afilat tallen la cuirassa dels anys i els costums, i ens obliguen a preguntar-nos de nou tot allò que creiem evident. No és això el que fan els nens? Per això personalment us recomano que us desféu de la peresa i aneu a gaudir d’aquest banquet de poemes de llums, sons i enginys. Pocs cops un espectacle us farà sentir tan a prop dels vostres fills i gaudir d’un llenguatge tan universal, humà i sincer.

Us garanteixo que retrobareu l’infinit plaer de que us expliquin un conte.

Juan Moliner Palafrugell, 2 d’agost de 2011

Idioma